CROM Cr

En principi es considera al Crom ( en el seu estat d´oxidació +3) un element essencial si més no es coneixen amb exactitud els seves funcions.

Sembla participar en el metabolisme dels lípids, en el dels hidrats de Carboni, aixi com altres Funcions.
S'ha observat que uns dels seus complexes semblen participar en la potenciació de l'acció de la insulina, per la qual cosa se'ls ha denominat "factor de tolerància a la glucosa";

L'absència de crom provoca una intolerància a la glucosa, i de diversos problemes.
No s'ha trobat cap proteïna amb activitat biològica que contingui crom i per tant no s'ha pogut explicar com actua.
D'Altra banda, els compostos de crom a l'estat d'loxidació +6 són molt oxidants i són carcinògens.


La 'acceptació diària recomanada per al crom és de 50-200 μg/día.

Generalment, no és considera que el crom metall i els compostos de crom siguin, especialment, un risc per a la salut; és tracta d'un element essencial per a l'ésser humà, però en altes concentracions resulta tòxic.


Els compostos de crom (VI) són tòxics si són ingerits, sent la dosi letal d'uns pocs grams. En Nivells no letals, el Cr (VI) és carcinògen.

La Majoria dels compostos de crom (VI) irriten els ulls, la pell i els mucoses. L'exposició crònica a compost de crom (VI) pot provocar danys permanents a els ulls.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) Recomana des de 1958 una concentració màxima de 0.05 mg / litre de crom (VI) a l'aigua de consum.

Aqueste valor ha estat revisat fent nous estudis sobre els seus efectes en la salut, però ha romes constant.