Prov.902.424.424 - Fix.93.322.00.99 - Mòb. 667.000.993  *DR.NIN 1971 *NINLAB 2007    

IMPACTE AMBIENTAL - AVALUACIÓ DEL CICLE DE VIDA

 
      
RESULTATS ONLINE   

 L' avaluació del cicle de vida - ECV

L'anàlisi del cicle de vida (ACV), és una metodologia utilitzada en l'estudi del cicle de vida d'un producte i del seu procés de producció.

Amb l'auge del ecodisseny, aquest enfocament ha anat integrant amb més freqüència diferents criteris i paràmetres d'avaluació de l' impacte ambiental.


L'anàlisi del cicle de vida (ACV) és una eina que s'usa per avaluar l'impacte potencial sobre l'ambient d'un producte, procés o activitat al llarg de tot el seu cicle de vida mitjançant la quantificació de l'ús de recursos ("entrades" com energia, matèries primeres, aigua) i emissions ambientals ("sortides" a l'aire, aigua i sòl) associats amb el sistema que s'està avaluant.

L'Anàlisi del cicle de vida d'un producte típic té en compte el subministrament de les matèries primeres necessàries per fabricar, transport de matèries primeres, la fabricació d'intermedis i, finalment, el propi producte, incloent envàs, la utilització del producte i els residus generats pel seu ús.

El cicle de vida d'un producte (com un maó) o una activitat (formigonar una estructura) està format per dos tipus de sistemes, que revesteixen un interès especial per als avaluadors ambientals.

Els estudis de MCV es realitzen amb la finalitat de respondre a determinades preguntes, i són aquestes preguntes les que conformen el disseny de l'estudi. Una d'aquestes preguntes podria ser: és la diferència entre el possible impacte ambiental d'un producte nou i altres productes ja existents en el mercat?

L'ACV no és una avaluació de risc i això es deu al fet que ACV no té en compte l'exposició, que és un factor essencial per avaluar el risc.

L'ACV quantifica les emissions, però l'impacte real d'aquestes emissions depèn de quan, on i com s'alliberin en l'ambient.

ACV és una de les eines amb què es compta per avaluar els productes, envasos i processos.

Les altres eines entre elles figuren:

  • Avaluació de riscos ambientals
  • Gestió de riscos per l'ambient
  • Anàlisi de risc comparativa

El Paquet Energia Clima de la UE

És un pla de mesures preses pels països de la zona per millorar la seva eficiència i la seva independència energètica.

Va ser proposat per la Comissió Europea a començaments de 2007 i adoptat pels països a mitjan 2008.

També inclou mesures per tornar al mercat energètic més competitiu.

El pla és alhora un programa de lluita per a la protecció del clima i una estratègia energètica. 

El paquet va ser anomenat el "paquet 20/20/20" per la premsa, perquè consisteix a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en 20%, a incrementar l'ús d'energia renovable al 20% de l'ús total d'energia, i en reduir en 20% el consum d'energia amb la millora de la seva eficiència energètica, per al 2020. 


Després de l'adopció del protocol de Kyoto, la UE ha expressat la urgència de reduir els gasos amb efecte hivernacle més enllà de les mesures del protocol.

En les reunions anuals de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, va intentar plantejar nous límits als altres països, en particular als països desenvolupats, perquè no havien adoptat cap objectius per reduir les seves GEH. No obstant això, aquests esforços van fracassar. 

Els països de la Unió Europea van adoptar un règim de comerç de drets d'emissió per a les indústries, però no per als vehicles o sistemes de calefacció domèstics.


Preparació i objectius


Al començament de 2007, la Comissió Europea va presentar una sèrie de mesures energètiques per a la región.1 
Una meta del pla era que els països europeus adoptessin objectius per reduir els gasos d'efecte hivernacle (GEH), que segons la majoria dels científics són la principal causa del canvi climàtic, en el 20% per al 2020. 

Un altre objectiu era portar a terme una major inversió en energia renovable, ja que els combustibles tenien un alt cost, tant econòmic com ambiental. També els països europeus són molt dependents de les importacions energètiques, de manera de millorar l'eficiència energètica era una prioritat.

Així el pla exigeix que el 20% de l'energia que utilitzi la UE provingui de recursos renovables dins el 2020. De fet, la Comissió va assenyalar que era urgent canviar d'estratègia energètica després del conflicte petroler entre Rússia i Bielorússia al començament de 2007.

Aquest conflicte va produir el tancament d'un oleoducte que transporta combustible cap a Europa, principalment a Alemanya.

Per fi la Comissió va proposar mesures per obrir els mercats energètics d'Europa, fent possible per als ciutadans comprar gas o electricitat a qualsevol lloc del continent. En clar, significa la fi dels grans monopolis del sector. El canvi climàtic era una prioritat absoluta d'Angela Merkel, la cap de govern d'Alemanya, que presidia temporalment la UE en els sis primers mesos del 2007. Així no va ser sorprenent aquesta proposició.


Al març de 2007, els líders de la Unió Europea van celebrar a Brussel un cim. Després de debats, van arribar a un acord el novembre del 2007 tot i divisions entre països.

Els països més pobres de la Unió, és a dir del sud i d'est d'Europa, estaven preocupats pels alts costos que haurien de pagar les seves indústries pesades, majoritàriament basades en l'ús del carbó.

Així el text definitiu diu que s'han de fixar metes diferenciades tenint en compte la situació de cada país. 

L'octubre de 2008, es va mantenir el projecte tot i la crisi econòmica i tot i alguns països que afirmaven que el seu sector industrial podria ser danyat amb aquestes mesures energètiques.

Va ser adoptat definitivament el desembre de 2008.3 4