PREVENCIÓ PRÒPIA del CÀNCER d ´ESTOMAC amb el TEST de l´Alè
Test de l'alè - Detecció de l'Helicobacter Pilory Vostè pot prevenir un CÀNCER d´ESTÓMAC. RESULTATS ONLINE Sol·liciti 2 sobres gratuïts que deurá de pendre abans i després de recollir el seu alè INSTRUCCIONS
El seu interès rau en ser una de les infeccions que major difusió arriba a nivell mundial, apareixent ulcera pèptica en el 10-20% aproximadament dels portadors. La infecció s'adquireix principalment en la infància i adolescència i persisteix durant tota la vida, sent molt baixa la taxa de curació espontània. A Espanya entre el 50 i el 70% dels adults presenten la infecció Epidemiologia S'estima que més de dos terços de la població mundial es troba infectada per aquest bacteri. La proporció d'infecció varia de nació a nació. En el món occidental (Oest d'Europa, Amèrica del Nord i Austràlia), la proporció és del voltant d'un 25 per cent de la població, sent molt major en el tercer món. En aquest últim cas, és comú, probablement per les males condicions sanitàries, trobar infeccions en nens. Als Estats Units, la infecció es dóna principalment en persones d'edat avançada (més del 50 per cent d'aquestes ocorren en persones de més de 60 anys, enfront d'un 20 per cent que es presenten en persones de menys de 40) i en els sectors més pobres. Aquestes discrepàncies s'atribueixen a una major higiene i al major ús d'antibiòtics en països més rics. De totes maneres, en els últims anys estan apareixent ceps de H. pylori que presenten resistència a antibiòtics. Al Regne Unit hi ha fins i tot soques resistents a metronidazol.
Diagnòstic Hi ha diferents mètodes per a diagnosticar una infecció d'Helicobacter pylori. A) Un és detectant anticossos específics en una mostra de sang del pacient o de femta, utilitzant antígens. B) També s'utilitza la prova de l'alè amb urea, en la qual el pacient beu urea marcada amb C14 o C13, produint posteriorment (a causa del metabolisme del bacteri) diòxid de carboni marcat, el qual és detectat en la respiració.
C) Un altre mètode de diagnòstic és la biòpsia, en la qual es mesura la ureasa activa en la mostra extreta (l'anomenat "test ràpid de la ureasa"). D) Una altra forma de diagnosticar una infecció d'Helicobacter pylori és per mitjà d'una mostra histològica o d'un cultiu cel lular. E) Un dels mètodes de detecció més sensibles correspon a la PCR (reacció en cadena de la polimerasa), la qual permet també identificar gens associats a virulència (CagA i Vaca), gens associats a adhesió (Baba) i gens de resistència a antibiòtics ( claritromicina).
|
Els carcinògens es clasifiquen en 5 categories segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Després d'una exhaustiva revisió de la documentació publicada, experts de l'OMS van concloure que l'Helicobacter pylori ha de ser classificat com a carcinogen tipus 1,en la seva relació causal amb el càncer gàstric. El test de l'alè de la urea es basa en l'activitat de la ureasa derivada de l'Helicobacter Pylori a l'estómac. Es detecta qualitativament infecció activa amb una sensibilitat i especificitat de més del 95%. Els treballs publicats al respecte, provinents d'àrees amb relativa baixa prevalença l'Helicobacter Pylori, són coincidents en els seus resultats. En tots ells la caiguda en la taxa de recidiva de la UD és similar i molt significativa. La reaparició de UD s'associa generalment a fracàs en l'eradicació, per resistència primària o secundària als antibiòtics, o reaparició l'Helicobacter Pylori. No està del tot clar si es tracta de reinfecció o recidiva. La probabilitat d'evitar la recidiva sembla associada llavors a la possibilitat d'evitar la reinfecció.
| |
. |
